Com vas perdre el braç, Balchowsky?

Un jove pianista de Chicago s’enrola a les Brigades Internacionals i viatja a l’Espanya de la Guerra Civil en lluita contra el feixisme, on perdrà el braç dret. De retorn als Estats Units, la seva serà una història de superació que el convertirà en una llegenda de la bohèmia artística de Chicago, en un storyteller prodigiós i en un pioner de la contracultura, i ens permetrà sobrevolar, com si fos un llibre de cavalleries, la història nord-americana de la segona meitat del segle XX. «Va ser un supervivent que es va aferrar a la vida. Una lliçó ambulant de resistència i de superació somrient. Un perdedor entre perdedors a qui res no li va acabar de sortir bé, però que inspirava afecte a tothom. Un idealista a qui la vida va maltractar amb acarnissament. Mentor espiritual i guru salvador per a molts, encara que ell no sabés redimir-se, com els bons messies. Un home essencialment lliure i d’una certa candidesa. Un bon jan. Un amor. Un idealista il·lús. Un mestre of the streets. El pianista d’un sol braç. Aquell pecador tan agradable. El rei dels carrerons».